Cohabitation, marriage and children's economic well-being : Spain in comparative perspective

L'auge de la cohabitacio constitueix un dels canvis demografics mes remarcables esdevinguts als paisos occidentals. A Espanya la cohabitacio i el naixement de fills de parelles cohabitants han passat de ser un cas excepcional a constituir un comportament familiar socialment acceptat. La presencia de fills en unions cohabitants esta causant una greu preocupacio entre els estudiosos i responsables politics del benestar infantil. La pobresa infantil, un dels indicadors mes habituals del benestar economic dels infants, ha anat augmentant de forma constant en molts paisos desenvolupats en decades recents. El creixement de la complexitat familiar sembla anar acompanyada amb certs desavantatges economics. Encara que hi ha un creixent nombre d'estudis que examinen la relacio entre la cohabitacio dels pares i els riscos de pobresa infantil, els resultats son inconsistents i no existeix recerca rellevant feta a Espanya sobre la questio. Aquesta tesi te per objecte investigar la relacio entre el tipus d'unio dels pares i els riscos de pobresa infantil des d'una perspectiva transnacional i al llarg del temps a partir del plantejament de tres preguntes: (1) fins a quin punt i com el benestar economic dels infants que viuen en llars de pares cohabitants difereix dels que ho fan en llars de pares casats? (2) fins a quin punt els pares cohabitants difereixen dels seus homolegs casats en termes de les seves caracteristiques socioeconomiques i fins a quin punt les disparitats en termes de riscos de pobresa infantil entre les llars de pares cohabitants i casats poden ser explicades pel tipus d'unio dels pares per se o be per un efecte de seleccio? (3) fins a quin punt les elevades taxes espanyoles de pobresa infantil en comparacio amb les d'altres paisos europeus son atribuibles a diferencies en el mercat de treball, les politiques socials o les distribucions de la poblacio infantil que viu en diversos arranjaments residencials? L'analisi fou portada a terme principalment amb dades d'EU-SILC 2006 i 2014. S'escolliren cinc paisos europeus (Suecia, Franca, Alemanya, Republica Txeca i Regne Unit) per tal de poderlos comparar amb Espanya. L'associacio entre el tipus d'unio dels pares i els riscos de pobresa infantil o de privacio material s'examina mitjancant regressions logistiques binaries o OLS. Tot seguit, la comparacio dels resultats de 2006 i 2014 per mitja de la inclusio de la interaccio entre el tipus d'unio dels pares i l'any de l'observacio explora fins a quin punt i com les disparitats de pobresa infantil entre les families de pares casats i cohabitants canviaren abans i durant la Gran Recessio a Espanya. Finalment, es feren servir tecniques de descomposicio per tal d'examinar la contribucio dels factors institucionals als diferencials de pobresa infantil entre Espanya i altres paisos europeus. Els anys 2006 i 2014 a Espanya els infants de pares cohabitants mostraven riscos mes alts de privacio material que els de pares casats, mentre que els riscos de pobresa infantil foren diferents segons els anys. El 2014 els nens de pares casats tenien una millor prosperitat que els de pares cohabitants, pero aquests resultats s'explicaven per les disparitats de les caracteristiques socioeconomiques dels pares casats i cohabitants. A mes a mes, entre 2006 i 2014 a Espanya els riscos de pobresa infantil despres d'impostos i transferencies de les llars de pares cohabitants augmentaren significativament. Finalment, les diferencies en la redistribucio publica de la renda contribui mes que altres factors a les disparitats de pobresa infantil entre Espanya i els altres paisos estudiats el 2006, pero el 2014 les diferencies de renda de mercat representaren mes de la meitat de les dissemblances entre paisos en els riscos de pobresa infantil.