Endocarditis infecciosa a principis del segle XXI: nous reptes

L'endocarditis infecciosa es una malaltia poc frequent i greu, que requereix sovint d'un abordatge diagnostic i terapeutic d'una gran complexitat. Tambe es una malaltia en constant evolucio, que a les darreres decades ha experimentat importants canvis epidemiologics, fonamentalment en relacio amb les poblacions de risc de patir la infeccio, als mecanismes de la seva adquisicio i al pronostic relacionada amb l'adequacio i optimitzacio de les terapies mediques i quirurgiques. En aquest moment de canvi d'escenari es obligat preguntar-nos quina es l'epidemiologia actual de l'endocarditis infecciosa, a quins grups de poblacio afecta, quins son els factors de risc d'adquisicio de la malaltia avui en dia i quins els associats a la mortalitat. La present tesi doctoral, "Endocarditis infecciosa a principis del segle XXI: nous reptes", escrita com a compendi de 4 publicacions, preten contribuir a donar resposta a aquestes preguntes. El primer article, "Contemporary epidemiology and prognosis of health care-associated infective endocarditis", avalua la proporcio de pacients amb endocarditis infecciosa que adquireixen la infeccio com a consequencia de la seva atencio al sistema sanitari, aixi com el pronostic a curt i mig termini d'aquest subgrup poblacional. En resum, l'adquisicio de la infeccio en relacio amb l'atencio sanitaria es frequent (28% de tots els episodis), problema que afecta persones d'edat avancada (mitjana d'edat 64 anys, DE 16,4) amb patologia de base (mitjana d'index de Charlson 2,5 punts) La infeccio esta causada basicament per estafilococs (55%) i enterococs (23%) i s'associa amb una considerable mortalitat hospitalaria (46%) i acumulada a l'any (60%). El segon, "Prognosis of left-sided infective endocarditis in patients transferred to tertiary-care hospital – prospective analysis of referral bias and influence of inadequate antimicrobial treatment", descriu l'impacte sobre la mortalitat hospitalaria del maneig d'aquesta malaltia per professionals d'hospitals de nivell secundari o primari sense experiencia acumulada en la presa de decisions de l'endocarditis infecciosa. En resum, mes de la meitat dels pacients traslladats a l'Hospital Vall d'Hebron amb sospita o el diagnostic d'endocarditis infecciosa no rebien tractament antibiotic adequat en el moment de la derivacio. Aquest fet es va associar amb un risc mes elevat de mortalitat hospitalaria (OR 3,3, IC95% 1,1-10,0), despres d'ajustar per insuficiencia cardiaca congestiva i infeccio estafilococica. El tercer, "Immediate and long-term outcome of left-sided infective endocarditis. A 12-year prospective study from a contemporary cohort in a referral hospital" actualitza el pronostic actual a curt i llarg termini d'aquesta entitat, a partir de l'experiencia de l'Hospital Vall d'Hebron durant la primera decada del segle XXI. En resum, avui en dia, la mortalitat hospitalaria (29%) i a llarg termini es elevada (supervivencia actuarial dels supervivents 86 a l'any, 79% als dos anys i 68% a 5 anys), especialment en pacients amb infeccio sobre valvules protesiques (39% hospitalaria; supervivencia actuarial dels supervivents 83%, 72% i 57% a un, dos i cinc anys respectivament). Encara que un percentatge important dels pacients no van poder ser sotmesos a cirurgia durant la fase aguda de la malaltia, les recidives i les reinfeccions son poc frequents amb l'abordatge actual de la malaltia (2,2% i 2,6% respectivament), aixi com la necessitat de cirurgia durant el seguiment 3,1% dels intervinguts i 7,7% dels no intervinguts durant la fase aguda de la malaltia). Encara que poc frequents, les reinfeccions estan associades amb una elevada mortalitat hospitalaria (6 dels 8 episodis). Finalment, el quart, "La endocarditis infecciosa en el siglo XXI: cambios epidemiologicos, terapeuticos y pronosticos", fa una actualitzacio de l'epidemiologia i la terapeutica d'aquesta malaltia als paisos industrialitzats.