La singularitat territorial reflectida en una particularitat lingüística: sobre un escampament regressiu en el català insular

catalaResum L’absencia del morfema de la primera persona del present de l’indicatiu en el catala de les Balears i en l’algueres genera alguns grups consonantics finals «impossibles». Sembla que els parlants, tanmateix, no veuen aquestes consonants finals com a codes de la vocal anterior sino com a obertures d’una mena de «morfema extrasegmental», ja que quan s’hi agrupen diverses consonants es produeix un escampament regressiu del punt d’articulacio entre aquestes consonants de la hipotetica coda. Aquest curios escampament intrasil·labic contrave els principis generals, i en catala nomes es produeix en aquests dialectes: es tracta d’un minuscul pero frequent tret linguistic que permet, tal vegada, reflectir la particularitat dels territoris insulars. EnglishThe absence of the first person morpheme in the Indicative Present in balearic Catalan and algueres generates some «impossible» final consonant clusters. It seems, however, that speakers don’t see this final consonants such as codes of precedent vowel but as a kind of openings of an «extrasegmental morpheme» because, when there are several consonants, it produces a regressive assimilation of articulation point between the consonants of this hypothetical coda. This curious intrasyllabic assimilation contravenes general principles, and in Catalan only occurs in these dialects: is a tiny but common language feature that allows to reflect, perhaps, the particularity of insular territories.