Valoració del risc genètic en pacients amb oligoastenozoospèrmia en un programa de microinjecció intracitoplasmàtica

La microinjeccio intracitoplasmatica dun espermatozoide (ICSI) ha estat el metode deleccio de lesterilitat masculina severa des de que lany 1992 Palermo i cols, publicaren el primer naixement obtingut mitjancant aquesta tecnica. El risc genetic de la ICSI ha sorgit al tractar factors masculins idiopatics i severs (Meschede i cols, 1997), ja que el dany produit a loocit mitjancant aquesta tecnica es minim si sutilitza la metodologia adequada (Palermo i cols, 1996). Cal tenir en conte la possibilitat dobtenir embrions anormals despres de la microinjeccio despermatozoides cromosomicament anormals de pacients amb oligoastenozoospermia severa. Als anys setanta es va descriure defectes en laparellament i en la recombinacio a la meiosi en pacients esterils (Hulten i cols, 1970; Pearson i cols, 1970). Des de llavors sha utilitzat els estudis meiotics en biopsia testicular com a eina diagnostica de lesterilitat masculina. Shan trobat anomalies meiotiques en el 6% dels pacients esterils (Egozcue i cols, 1983) i aquest percentatge arriba fins a 17.5% en pacients amb oligoastenozoospermia (OA) (Vendrell i cols, 1999). Aquestes anomalies poden donar lloc a bloqueigs meiotics que provocaran azoospermies o oligozoospermies amb un percentatge mes elevat despermatozoides amb anomalies cromosomiques (Egozcue i cols, 2000). Alguns estudis han demostrat, utilitzant hibridacio in situ de fluorescencia (FISH), un increment de les disomies dalguns cromosomes i despermatozoides diploids en pacients amb oligoastenozoospermia (OA) que realitzen cicles de FIV-ICSI (Pang i cols., 1999; Vegetti i cols. 2000; Bernardini i cols., 2000). Rubio i cols (2001) i Calogero i cols. (2001) presenten aquesta associacio, relacionant-la amb una baixa taxa dembaras. Lobjectiu daquesta tesi es avaluar el risc genetic dels pacients amb oligoastenozoospermia sotmesos a un programa de FIV-ICSI. Shan realitzat tres treballs amb els seguents proposits: 1. Analitzar la frequencia danomalies cromosomiques, mitjancant FISH, en els espermatozoides de pacients esterils. 2. Valorar els resultats clinics dels cicles dICSI en pacients amb OA en funcio de les anomalies meiotiques que presenten. 3. Analitzar la incidencia danomalies cromosomiques en embrions procedents de pacients amb anomalies de la meiosi masculina. 4. Avaluar la contribucio del Diagnostic Genetic Preimplantacional a la millora dels resultats dels cicles dICSI en pacients amb anomalies meiotiques. En el primer estudi es van analitzar 9373 espermatozoides de 19 pacients esterils i es van comparar amb un grup control de 5 homes sans. Es va analitzar la frequencia de diploidies i de disomies pels cromosomes X, Y i 18. No es va trobar diferencies en el percentatge de disomies del cromosoma 18, pero si es va trobar diferencies en la incidencia de disomies dels cromosomes sexuals i despermatozoides diploidies. En el segon estudi es van avaluar 224 cicles de FIV-ICSI realitzats per 137 pacients amb OA severa, agrupats en tres grups en funcio del resultat del estudi meiotic (meiosi normal, bloqueig parcial de la meiosi o anomalies sinaptiques). No es va trobar diferencies significatives en quant a la taxa de fecundacio, embaras, implantacio i avortament entre els diferents grups. En el tercer estudi shan analitzat 27 cicles de DGP-AS per alteracions meiotiques. Sha observat un elevat nombre dembrions anormals (42.5%) en aquests pacients pero no es demostra que seleccionant els embrions normals per a la transferencia saconsegueixi unes taxes dembaras i dimplantacio mes altes que les dun grup de 44 pacients amb les mateixes caracteristiques que no realitzen DGP-AS. Lestudi dels pacients abans de sotmetres a un cicle de FIV ICSI es important per avaluar el seu risc genetic. Es recomanable fer estudis de FISH en espermatozoides i tambe estudis meiotics en biopsia testicular per poder donar un consell genetic a la parella i, en casos dalt risc, plantejar si es convenient realitzar DGP-AS per augmentar les possibilitats dexit al transferir embrions cromosomicament normals. Since Palermo et al. (1992) reported the first delivery of an infant born as a result of intracytoplasmic sperm injection (ICSI) this technique has become the method of choice for the treatment of severe male infertility. Genetic risk associated with the use of ICSI has arisen when patients with severe male factor are treated (Meschede at al., 1997). The oocyte damage is minimized by the use of proper tools and methodology (Palermo et al., 1997). The possibility of obtaining chromosomally abnormal embryos after the injection of unbalanced sperm from men with severe oligoasthenozoospermia (OA) must be taken into account. Meiotic studies have been incorporated as a cytogenetic diagnostic tool in the screening of male infertility since the early 1970s (Hulten et al., 1970; Pearson et al., 1970). Investigation of the meiotic division in spermatpgenic cells from testicular biopsies resulted in the description of specific meiotic abnormalities limited to the germ cell line, affecting homologue chromosome pairing and recombination. These anomalies can lead to meiotic arrest that often results in azoospermia or oligozoospermia (Egozcue et al., 2000). Some studies that used fluorescent in situ hybridization (FISH) have reported an increase in some chromosome disomies and diploid spermatozoa in patients with OA undergoing ICSI cycles (Pang et al., 1999; Vegetti et al., 2000; Bernardini at al., 2000). Rubio et al. and Calogero at al. also reported this association resulting in lower pregnancy rates. The aim of this study is to analyse the genetic risk of oligoasthenozoospermic patients participating in an ICSI programme. Three studies were done with the following objectives: 1. To analyse the frequency of chromosome abnormalities in the spermatozoa of infertile men using FISH. 2. To value the clinic outcome of ICSI in relation to the meiotic abnormalities in patients with OA. 3. To analyse the incidence of chromosome abnormalities in the embryos from patients with meiotic disorders. 4. To evaluate whether ICSI results could be improved by selecting embryos through Preimplantational Genetic Diagnostic (PGD) in couples, whom male partner presents meiotic abnormalities. In the first study 9373 spermatozoa from 19 infertile patients were analysed and they were compared with a control group of 5 healthy men. Frequency of diploid sperm and disomy for chromosomes X, Y and 18 were analysed by FISH. No differences in the frequency of disomy 18 were found, but statistically differences in the incidence of sex chromosomes and of diploidy were observed. The second study evaluates 224 ICSI cycles from 137 men with OA in whom diagnostic meiotic analyses had been performed. There were no significant differences in fertilization, pregnancy, implantation or abortion rates in relation to the meiotic pattern (normal meiosis, meiotic arrest or synaptic anomalies). In the third study, 27 cycles of PGD for meiotic disorders were analysed. A high number of abnormal embryos was observed (42.5%), though no improvement in pregnancy and implantation rates were obtained comparing with a control group of 44 patients with meiotic abnormalities that performed ICSI cycles without PGD. The screening of patients before ICSI is important to assess genetic risk. Meiotic studies and FISH in ejaculated or testicular spermatozoa are highly recommended and should be consider as a part of the genetic study in these patients. Reproductive counselling and further strategies should consider the results obtained in the genetic study. In this sense, PGD should be advised in cases with a high genetic risk to increase the chances of replacement of chromosomally normal embryos.