Adaptació i desenvolupament

Quin es el paper del desenvolupament ontogenetic en el proces d’adaptacio a un canvi ambiental? La interpretacio classica del neodarwinisme ha mantingut al desenvolupament apartat del proces evolutiu, interpretant-lo com un simple intermediari de la causa proxima dels trets, tot separant-lo de la causacio ultima d’aquests. Ara be, durant el desenvolupament es manifesten oportunitats de generacio d’innovacio fenotipica induida ambientalment, que regulen l’evolucionabilitat de la forma, desvetllen l’existencia de variacio genetica criptica, i preparen les condicions selectives per a les futures noves combinacions de sequencia. L’estudi fenomenologic d’aquest proces te una llarga historia, pero la dificultat de relacionar els fenomens descrits amb l’expressio de mecanismes regulatoris moleculars n’ha retardat la incorporacio al corrent principal de pensament evolutiu.Els agents de modificacio del fenotip que actuen durant el desenvolupament es projecten a totes les escales evolutives. A escala curta permeten comencar a entendre el proces ultra-rapid i ultra-local d’adaptacio, superant amb escreix les projeccions imaginables des d’una optica neodarwinista. A escala filogenetica i macroevolutiva, permeten entendre les direccions privilegiades d’ocupacio del filomorfoespai de trets, redefinint l’evolucionabilitat en termes d’accessibilitat o proclivitat al canvi dels fenotips (developmental bias), mes enlla de les limitacions o constraints degudes a la covariancia del component heretable dels fenotips. Aquestes interpretacions alternatives permeten entendre millor els productes de les radiacions adaptatives (flexible stem hypothesis) i la seva replicabilitat en forma d’insolites convergencies, socorrent la visio classica emparada en el ninxol ecologic, i amb la que no s’acabava d’aclarir de manera prou convincent el sofisticat grau de fidelitat assolit. Donada la versatilitat del desenvolupament com a sistema complex d’interaccions, on l’organisme es va construint amb la participacio dels inductors ambientals, l’herencia dels efectes maternals, de les pressions de seleccio i dels simbionts del desenvolupament, s’albira una renovacio profunda en la concepcio de com es generen els fenotips, on es combini en una perspectiva unica el com s’assoleix l’estabilitat del tipus d’una especie alhora que es preserva la seva versatilitat potencial i aixi una rapida resposta adaptativa davant d’un futur gir ambiental.