L'intèrpret suprem de la Constitució oberta i la funció bilateral dels estatuts: o la insuportable lleugeresa del poder de reforma constitucional

La STC 31/2010 suscita un problema derivat de la interseccio de les funcions constitucionals dels estatuts i la tasca de l'interpret suprem de la Constitucio. La sentencia posa fi a una entesa expansiva d'aquestes posant limits: la impossibilitat de definir categories competencials, reservada a la Constitucio i al Tribunal Constitucional la seva exegesi, i de condicionar les competencies estatals; aixi com la reconduccio dels estatuts a una certa bilateralitat, al desenvolupament del seu vincle amb l'Estat. El Tribunal assumeix la tasca de resoldre totes les col·lisions entre les lleis estatals i l'Estatut i posposa la solucio de nombrosos conflictes preventius. Passa a ser mes que mai el factor principal, si no l'unic, d'una Constitucio tan oberta, en detriment del legislador estatutari. Pero els limits a la seva funcio interpretativa disten de ser intensos. D'aquesta situacio d'ineficacia (indeterminacio competencial, perdua de seguretat juridica i legitimitat democratica) nomes se'n pot sortir mitjancant la reforma constitucional. Tenim la Constitucio territorial mes vella d'Europa. Es necessaria actualitzar-la d'acord amb les experiencies constitucionals.