Introducció al número monogràfic “Conflictes al territori. L’evidència de la incompatibilitat del binomi creixement econòmic i sostenibilitat”

El creixement economic esta produint canvis en el metabolisme social. Les societats cada vegada consumeixen mes materials i energia alhora que produeixen mes quantitats de deixalles, tot impulsant un desplacament geografic de fonts de recursos i embornals de residus. Aixo crea impactes que no son resolts per politiques economiques o canvis en la tecnologia, i per tant, cauen desproporcionadament sobre alguns grups socials que moltes vegades protesten i resisteixen, encara que tals grups no sempre es defineixen com a ecologistes (Martinez Alier, 2003). La distribucio ecologica es refereix, aixi, a les asimetries o desigualtats socials, espacials, temporals en l'us que fan els humans dels recursos i serveis ambientals, comercialitzats o no, es a dir, la disminucio dels recursos naturals, incloent-hi la perdua de biodiversitat i les carregues de la contaminacio. Per exemple, hi ha conflictes historics i actuals per l’extraccio de carbo (referents a la salut dels miners, la subsidencia a la terra, la produccio de dioxid de sofre) i l’extraccio de petroli (sobrecendencia del gas, perdua de biodiversitat). A nivell global, tambe mes bombeig de combustibles fossils significa mes produccio de dioxid de carboni, cosa que genera un conflicte per la distribucio de les responsabilitats i els danys derivats del canvi climatic (Martinez-Alier, 2009).