Programa d’interconsulta psicològica entre el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida i el Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (1996-2002)

2004 
espanolObjetivo. Evitar la prolongacion innecesaria de los ingresos, disminuir las ansiedades de los padres que pueden prolongar innecesariamente los ingresos y/o la correcta aplicacion del tratamiento medico y agilizar la derivacion a los recursos de la red infantil de salud mental en el caso de detectar un trastorno psiquiatrico. Metodo. Interconsulta con el pediatra responsable del paciente, entrevista diagnostica con la familia y con el nino, pruebas graficas e interconsulta con el pediatra para comentar la cribacion diagnostica y la propuesta de intervencion. Resultados. Se hicieron un total de 1.104 consultas (44.85% chicos y 55.15% chicas). La edad mayoritaria fue de 11-14 anos (34.4% chicos, 49.7% chicas). Las interconsultas mas frecuentes fueron por diabetes mellitus I (DMID) (30.4% total), algias (28.4% total), trastornos del comportamiento alimentario (11.3% chicas) y accidentes (7.4% chicos). El diagnostico mas frecuente fue de trastornos neuroticos (44.1% total: ansiedad, 24.6% chicos; histeria, 17.3% chicas, y depresion, 11.3% chicas) y de trastornos reactivos (27.2% total). Se derivaron al CSMIJ de Lleida 54.9% chicos y 44.6% chicas. Conclusiones. Mayoritariamente las familias y pacientes han colaborado en la cribacion diagnostica, esto ha facilitado la discriminacion rapida e interdisciplinar de los aspectos psicosomaticos y la deteccion de trastornos psiquiatricos. Se han evitado prolongaciones innecesarias de ingresos. Ha facilitado el trabajo en red de los distintos dispositivos relacionados con la infancia y la adolescencia. catalaObjectiu. Evitar el perllongament innecessari dels ingressos, disminuir les ansietats dels pares que poden allargar de manera innecessaria els ingressos i/o la correcta aplicacio del tractament medic, i agilitar la derivacio als recursos de la xarxa de salut mental en el cas de detectar un trastorn psiquiatric. Metode. Interconsulta amb el pediatre responsable del pacient, entrevista diagnostica amb la familia i l’infant, proves diagnostiques grafiques i interconsulta amb el pediatre per comentar el cribratge diagnostic i la proposta d’intervencio. Resultats. Es van fer un total de 1.104 consultes (44.85% nois i 55.15% noies). L’edat majoritaria va ser de 11-14 anys (34.4% nois, 49.7% noies). Les interconsultes mes frequents van ser per diabetis mellitus tipus I (DMID) (30.4% total), algies (28.4% total), trastorns del comportament alimentari (TCA) (11.3% noies) i accidents (7.4% nois). El diagnostic mes frequent va ser de trastorns neurotics (44.1% total; ansietat: 24.6% nois; histeria: 17.3% noies, i depressio: 11.3% noies) i de trastorns reactius (27.2% total). Es van derivar al CSMIJ de Lleida el 54.9% dels nois i el 44.6% de les noies. Conclusions. Majoritariament, les families i els pacients van col·laborar en el cribratge, facilitant la discriminacio rapida i interdisciplinaria dels aspectes psicosomatics i la deteccio de trastorns psiquiatrics. S’han evitat perllongaments innecessaris dels ingressos. Ha facilitat el treball en xarxa dels diferents dispositius relacionats amb la infancia i l’adolescencia. EnglishObjectives. To avoid unnecessary prolongation of hospital admissions, decrease the parental anxiety that may interfere with the appropriate medical management or delay discharges, and to expedite the referral to the network of pediatric mental health once a psychiatric disturbance is detected. Methods. Consultation with the primary pediatrician, diagnostic interview with the child and the family, diagnostic tests, and discussion of diagnostic possibilities and proposed intervention with the primary pediatrician. Results. Between May 1996 and December 2003, 1,104 children (45% boys, 55% girls) were evaluated. The most common age group was 11 to 14 years (34% of the boys, 50% of the girls). The most common reasons for consultation were insulin-dependent diabetes mellitus (IDDM) (30.4%), nonspecific pain (28.4%), eating disorders (11.3% of girls), and accidents (7.4% of boys). The most common diagnosis was neurosis (44.1% total; anxiety, 24.6% boys; hysteria, 17.3% girls, and depression, 11.3% girls), and reactive disorders (27.2% of the total). 55% of the boys, and 45% of the girls were referred to the CSMIJ of Lleida. Conclusions. The families and the patients have been very cooperative during the diagnostic process, which has facilitated the rapid triage and detection of psychosomatic and psychiatric disorders. This has resulted in the avoidance of unnecessary prolongations of hospital admissions, and facilitated the multidisciplinary work within our network
    • Correction
    • Source
    • Cite
    • Save
    • Machine Reading By IdeaReader
    0
    References
    0
    Citations
    NaN
    KQI
    []