Dany genètic i la seva modulació en pacients amb malaltia renal crònica

Els pacients amb malaltia renal cronica (MRC) tenen una alta incidencia de cancer i alts nivells de dany genetic degut a diverses causes com ara la inestabilitat genetica, deguda a defectes en la reparacio del DNA, l'efecte genotoxic d'algunes toxines uremiques, la reduccio d'antioxidants, i l'estres oxidatiu causat pel proces de dialisi. La utilitzacio de noves tecniques de dialisi i complementar la terapia amb antioxidants podria ajudar a reduir el dany genetic dels pacients amb MRC i minimitzar les seves consequencies. En aquest context, l'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat estudiar el dany genetic en pacients amb MRC i avaluar si les diferents tecniques de dialisi poden modular el dany observat. Per aixo ens vam proposar realitzar els seguents estudis: (I) un estudi transversal avaluant el dany genetic en una poblacio de 373 malalts amb MRC i 179 controls; (II) un estudi longitudinal sobre de l'efecte que pot tenir el temps en hemodialisi (HD) en els nivells de dany genetic de 70 pacients amb MRC sotmesos a HD; (III) un estudi longitudinal, en una poblacio de 33 individus, sobre els efectes que produeix el canvi d'HD a hemodiafiltracio (HDF) a nivell de dany genetic; (IV) un estudi longitudinal, en una poblacio de 29 individus, sobre l'efecte que produeix en el dany genetic i la capacitat antioxidant el canvi de membranes d'HD de polisulfona (PS) a membranes de PS recobertes de vitamina E (PSE). Els nostres resultats mostren que els pacients amb MRC presenten major dany genetic (valorat com a frequencia de micronuclis, MN) i inestabilitat genomica (radiosensibilitat). De la mateixa manera hem pogut observar que el temps en HD ajuda a disminuir els nivells de dany en el DNA i incrementa l'habilitat de reparacio en els pacients amb MRC. Tambe hem observat que l'HDF es una bona alternativa a l'HD per disminuir els nivells de dany genetic i millorar la capacitat antioxidant dels malalts; pero en canvi l'us de membranes PSE, tot i que redueixen les bases oxidades del DNA, no han demostrat canvis significatius en la capacitat antioxidant ni en la frequencia basal de MN i trencaments del DNA. Les toxines uremiques, acumulades durant la MRC degut a la reduccio del filtrat glomerular, poden estar involucrades tant en l'evolucio de la malaltia, com en l'increment de dany genetic dels malalts . Aixi, aquest ambient uremic i la inflamacio cronica es creu que poden estar involucrats en la reparacio de ferides, accentuant el dany renal dels pacients. La fibrosi tubulo-intersticial es el resultat d'una reparacio aberrant on el teixit epitelial es substituit per una cicatriu produida per l'acumulacio de matriu extracel·lular. Per a millorar la comprensio dels efectes de les toxines uremiques en la reparacio de les ferides i en el proces fibrotic, un altre objectiu ha estat avaluar in vitro l'efecte de quatre compostos resultants del estres carbonil (GO, MGO, MDA i HHE) sobre la capacitat de reparar lesions en l'epiteli tubular. Cal emfatitzar que aquest ha estat el primer cop que s'avaluen l'efecte del compostos reactius de carbonil (RCC) en la reparacio de ferides en el ronyo. Els nostres resultats mostren que els RCC tenen efectes diferenciats en la reparacio de ferides. Mentre el MDA i el GO endarrereixen el tancament de les ferides mitjancant la disrupcio de la vimentina i la desciliacio de les cel·lules tubulars, l'HHE i en menor grau el MGO, produeixen canvis morfologics, transcriptomics i proteics en les cel·lules tubulars compatibles amb la anomenada transicio epiteli-mesenquima (EMT). La lleu disrupcio de la vimentina observada despres d'aquests tractaments, evitaria un increment en la capacitat de migracio propi d'una completa EMT.