Diversidad plasmídica en cepas de Escherichia coli y Klebsiella pneumoniae: Comparación entre aislados comensales y clínicos

Els plasmidis son molecules d'ADN circular extracromosomiques amb capacitat de replicacio autonoma i, son descrits com els principals promotors de la disseminacio de gens de resistencia a antimicrobians. Escherichia coli i Klebsiella pneumoniae, son frequents agents causals d'infeccions, importants pel seu caracter multirresistent. En aquests bacteris, les betalactamases constitueixen un dels mecanismes de resistencia mes difosos mitjancant plasmidis. Mitjancant l'estudi i comparacio del contingut plasmidic en bacteris d'individus sans i de pacients, l'objectiu va ser determinar les diferencies o similituds d'aquests plasmidis entre les dues poblacions, per tal d'inferir en el seu origen i evolucio en els soques causants d'infeccio. Per a aixo, es van aillar soques d'E. coli (n = 244) i K. pneumoniae (n = 115) de 150 mostres fecals d'individus sans i de 202 pacients amb bacteriemia. Es va realitzar un estudi de sensibilitat a antimicrobians mitjancant disc difusio, es van identificar les soques multirresistents i es van caracteritzar, per PCR i sequenciacio, els gens codificants de BLEE, AmpC i carbapenemases. L'estudi de plasmidis es va realitzar utilitzant la tecnica de PBRT i, es van subtipificar els plasmidis IncF, IncI1 i IncN mitjancant pMLST per a la seva diferenciacio dins d'un mateix grup d'incompatibilitat. La localitzacio dels gens de resistencia i la definicio de la formula FAB dels plasmidis IncF, es va realitzar mitjancant la tecnica de Southern-blot i hibridacio. Un 29,2% de les soques de mostra clinica front d'un 10,8% en individus sans van resultar multirresistents. La prevalenca de soques d'E. coli cliniques productores de BLEE va ser de 17,2% i 5% d'AmpC i, en K. pneumoniae, de 16,5% i 1%, respectivament, a mes a mes d'un 1,9% de carbapenemases . D'altra banda, es va observar una prevalenca del 4,7% de portadors sans d'E. coli productores de BLEE i un 2,7% d'AmpC. Ambdues poblacions han sofert un augment en la deteccio de soques productores d'aquests enzims sent tambe, en ambdos casos, la CTX-M-15 i la CMY-2 les betalactamases mes frequents. Els resultats del PBRT van mostrar com el contingut plasmidic de les dues poblacions seguia una mateixa tendencia sense diferencies significatives destacables. L'excepcio es va observar en els replicons L, M, A/C i N, els quals nomes es van detectar en les soques de mostra clinica. A mes, alguns d'aquests plasmidis amb replico L o N van ser detectats en associacio a gens blaBLEE. La subtipificacio dels plasmidis, ens va permetre observar l'existencia d'una gran diversitat de secuenciotips dins d'un mateix grup d'incompatibilitat. Dins dels plasmidis IncI1 es va observar una gran diferencia entre els ST identificats en les soques d'individus sans i pacients. Nomes els ST12 i ST36 es van identificar en ambdues poblacions d'E. coli, i tots els ST12 en associacio amb el gen blaCMY-2. Per contra, tot i que tambe es va detectar una gran diversitat de RST entre els plasmidis IncF, aquells detectats amb mes frequencia, van estar presents en ambdues poblacions i, no es va identificar cap formula FAB destacable per la seva associacio a gens bla. En conclusio, el contingut plasmidic en la poblacio de soques cliniques es un reflex del contingut en soques d'individus sans pero, certs plasmidis, nomes es detecten en soques causants d'infeccio, suggerint una millor adaptacio a ambients sotmesos a pressio selectiva. Secuenciotips IncI1 com el ST12, poden ser considerats plasmidis epidemics per la seva alta prevalenca i frequencia en associacio amb gens blaCMY-2. En canvi, els plasmidis IncF semblen haver adquirit diferents gens de resistencia a antimicrobians de forma aleatoria, suggerint que tota la familia de plasmidis IncF es potencialment susceptible a adquirir i disseminar gens de resistencia.