San José, ciudad y evolución. La pérdida de la cohesión urbana

La cerca de continuitats espacials que coadjuvin a la cohesio social i urbana en moltes ciutats llatinoamericanes, ens enfronta inevitablement amb factors de segregacio soci-espacial que determinen les dinamiques d’us i gaudi d’aquests territoris urbans. Aquests factors de segregacio de les ciutats principals i en consequencia dels territoris metropolitans, han anat construint barreres invisibles que amb el temps i les maneres de produccio i control, s’han convertit en part del paisatge i estructura tant de la ciutat com de les diferents maneres de vida que la componen. Posar en valor una ciutat com San Jose de Costa Rica, principalment en termes de la cohesio urbana, es posar en valor el seu desenvolupament historic, economic i urba, aixi com les dinamiques socials i el seu reflex en l’apropiacio i conformacio de la ciutat. Avui trobem, com es va plantejar en la seva primera expansio, un centre urba amb escas habitatge, els centres de control politic i economic molt dispersos i una funcio economica i de mercat principal, alimentat per una activitat cultural centralitzada. Es aixi com els districtes en entorn del centre es presenten com els espais habitacionales de la ciutat, projectant de manera molt clara les diferencies soci-economiques i d’estrats socials que componen en ser costarricense urba d’avui.