Explosions demogràfiques de l’eruga peluda del suro, Lymantria dispar (Linnaeus, 1758), als boscos del Montnegre el 2019 i 2020: possibles causes, impactes i idoneïtat dels tractaments per combatre la plaga

EnglishAfter years without significant damage, in 2018-2020 an outbreak of the gypsy moth, Lymantria dispar (Linnaeus, 1758), defoliated large areas of cork oaks and holm oaks in the Montnegre mountains. The onset of this outbreak could be related to the collapse of mice and shrew populations that regulate the moth populations when they are at low densities. A literature search reveals the existence of a very extensive complex of natural enemies that prey on the gypsy moth, some of which provoke density-dependent mortality that predictably leads to a return to normal populations levels within a period of 1-4 years. Several species of parasitoids and the beetle Calosoma sycophanta (Linnaeus, 1758) have been detected in the study area. In addition, the monitoring of egg-clusters in 10 defoliated and 10 unaffected localities in 2019 showed that around 50 % of the egg masses suffered predation at the outbreak sites. In May 2020, approximately 2,500 ha of forest were treated with Bacillus thuringiensis (Berliner, 1915) var. kurstaki to combat the pest. To assess the effectiveness of this measure, we designed a systematic survey in 15 areas, whose results show that the use of this insecticide did not reduce defoliation when comparisons were made with antreated areas. Moreover, we noted that defoliated trees, especially cork oaks, recovered well and a month after the peak of the infestation showed defoliations of only 15 %. In Catalonia, we thus consider that there is currently no argument in favour of using this method to combat sporadic outbreaks of L. dispar catalaDespres d’anys sense afectacions severes, l’eruga peluda del suro, Lymantria dispar (Linnaeus, 1758), ha defoliat grans superficies de suredes i alzinars al Montnegre entre 2018-2020. L’inici d’aquest episodi eruptiu podria estar relacionat amb un col·lapse de les poblacions de ratolins i usaranyes, que regulen les poblacions de la papallona quan aquestes es troben en baixes densitats. Un recull bibliografic posa de manifest l’existencia d’un complex molt extens d’enemics naturals al voltant d’aquest lepidopter, alguns dels quals actuen de forma dependent de la densitat i, previsiblement, retornaran les poblacions a nivells habituals en un periode d’1-4 anys. A la zona afectada s’han detectat diverses especies de parasitoides i l’escarabat Calosoma sycophanta (Linnaeus, 1758). A mes, un seguiment en 10 localitats defoliades i en 10 localitats poc afectades el 2019 demostra que, en les zones eruptives, al voltant d’un 50 % de les postes de L. dispar van patir depredacio, possiblement per part d’ocells. El maig de 2020, aproximadament 2500 ha de bosc es van tractar amb Bacillus thuringiensis (Berliner, 1915) var. kurstaki per combatre la plaga. Per avaluar l’efectivitat d’aquesta mesura es va dissenyar un seguiment que demostra que l’us de l’insecticida no ha minimitzat els nivells de defoliacio en relacio a les zones no tractades. Tambe s’ha constatat una recuperacio molt important dels arbres, especialment dels suros, que un mes despres del pic de l’afectacio presentaven defoliacions de nomes un 15 %. A Catalunya, considerem que actualment no hi ha cap argument en favor d’utilitzar aquest metode per combatre els episodis eruptius esporadics de L. dispar