Mecanismes d'interacció entre alumnes i docents. Un exemple d'autogestió i autoregulació de l'aprenentatge

RESUM L'EEES situa en el centre del proces d'ensenyament-aprenentatge l'estudiant autonom i destaca el paper fonamental del professor com a guia. El proces cap a l'autonomia implica que l'estudiant ha de ser capac, en diferents situacions i contextos, “d'avaluar la propia activitat i aprenentatge per tal d'elaborar estrategies de millora”. Aquesta competencia es treballa en el marc del pla d'accio tutorial que te endegat la Facultat de Ciencies de la Universitat de Girona. Implica que el professorat de diferents assignatures plantegin activitats d’aprenentatge amb uns requeriments explicits amb l’objectiu de desenvolupar la propia autonomia. L’accio coordinada del professorat permet la millora progressiva dels estudiants en la seva capacitat de coneixer com aprenen i com son capacos d’avaluar la propia actuacio en cada situacio d’aprenentatge plantejada, per trobar, constantment, vies de millora. . 1 Introduccio L’autogestio de l’aprenentatge s’enten com la situacio en la qual l’estudiant es el garantidor del seu propi aprenentatge, monitoritza els seus objectius academics i professionals, administra recursos materials i humans per tal de considerar-los en la presa de decisions de tots els processos d’aprenentatge. A part, els alumnes capacos d’autoregular-se son aquells conscients del seu propi coneixement i comprensio, es a dir, son capacos d’establir que saben i que no saben i que han de comprendre. L’autoregulacio de l’aprenentatge juga un paper fonamental en totes les fases de l’aprenentatge i te el potencial de convertir l’aprenentatge en quelcom significatiu per l’estudiant. Hauriem d’entendre el concepte d’autogestio com cadascuna de les diligencies que un estudiant fa per aconseguir un objectiu. I que autoregular-se implicara la correccio i l’ajust del funcionament d’allo que s’ha proposat i vol aconseguir.