La gramaticalització dels connectors de contrast: estudi de corpus i aproximació segons la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic

INTRODUCCIO El present estudi es una mostra d’aplicacio de les teories linguistiques de base cognitiva i la Linguistica de Corpus a l’estudi de l’evolucio diacronica d’uns elements essencials en situacions contraargumentatives: els connectors de contrast. Les dades que forneixen l'estudi han estat extretes dels corpus textuals digitalitzats, fonamentalment, el CIMTAC, el CICA i el CTILC. Aquests corpus han permes de reconstruir el proces seguit per aquests connectors des de l’edat mitjana fins a l’actualitat: han fet possible una analisi qualitativa detallada dels contextos especifics que van afavorir la seva genesi i el canvi semantic i la gramaticalitzacio que han anat experimentant al llarg d’un periode de temps i d’una diversitat de textos i de varietats territorials considerables. MOTIVACIO Principalment, hem volgut contribuir a corroborar, d'acord amb els fonaments de la Linguistica Cognitiva, l’existencia d’una xarxa conceptual de nodes afins entre diferents dominis conceptuals. Voldriem descriure com la nocio de [CONTRAST], expressada pels connectors parentetics noresmenys, nogensmenys i tanmateix, naix de l’evolucio d’un significat de [CALCUL], que il·lustrarem amb la figura d’una balanca. En diacronia, aquesta manifestacio de la regularitat del canvi semantic, amb l’analisi de l'engranatge discursiu de les inferencies, ens permetra de constatar la importancia de l’oient/lector en el canvi lexicosemantic. La tria d’aquests connectors ens oferira mostrar la influencia del proces de codificacio del catala del segle XX en els usos comunicatius de la llengua estandard. DESENVOLUPAMENT TEORIC Es fa una analisi diacronica de la genesi, especificament, dels connectors parentetics que expressen contrast. Aquesta analisi fa servir com a eines fonamentals la Pragmatica del Discurs, la Teoria de la Inferencia Invitada del Canvi Semantic d’Elizabeth Traugott i les darreres aportacions sobre el paper dels usuaris –tant emissor com receptor– en el proces de negociacio del significat i, doncs, de canvi semantic. Parem una atencio especial sobre els fenomens de la Subjectivacio i de la Intersubjectivacio (Traugott, 2010; Nuyts, 2005; Narrog, 2012) per entendre l’evolucio diacronica linguistica –morfologica, sintactica i semantica– i pragmatica dels valors de noresmenys, nogensmenys i tanmateix: des de la seva font originaria de [CALCUL] fins als valors actuals com a connectors parentetics de contrast amb matisos adversatius i concessius. Combinem, doncs, d’una banda, la reflexio teorica sobre el paper de la Inferencia Invitada i la Pragmaticalitzacio en el canvi semantic amb, de l’altra banda, l’aplicacio d’aquesta reflexio en genesi dels valors de contrast. CONCLUSIO Hem constatat l’existencia d’una xarxa conceptual de nodes afins a la nocio de [CALCUL] com es el [CONTRAST], expressat pels connectors parentetics noresmenys, nogensmenys i tanmateix. Aquesta manifestacio de la regularitat del canvi semantic en diacronia, juntament amb l’analisi del mecanisme de les inferencies discursives, ens ha permes de constatar una vegada mes la importancia de l’oient/lector en el canvi lexicosemantic. Aquests connectors en concret son una mostra de la influencia que va tenir el proces de codificacio del catala del segle XX en la recuperacio i en l'adaptacio del material linguistic als usos de la llengua estandard.