Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la tardoantiguitat a l’edat moderna

La ciutat de Barcelona esta estretament vinculada al mar i per tant, la seva historia esta associada a la morfologia i als canvis del seu front maritim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l’evolucio del front litoral barceloni amb l’objectiu de caracteritzar i localitzar les arees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construccio de les estructures portuaries dels segles XV-XVI. En el lobul deltaic dret del Besos, s’ha recollit informacio sedimentologica i cronologica de mes de 200 sondatges geologics, que han permes detectar l’existencia de dos sectors deprimits amb presencia de llims i argiles organics. Aquests nivells indiquen l’existencia, entre l’antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d’espais protegits de l’onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituit per tant, arees adequades per a fondejar.