Dehydration in older people institutionalised in nursing homes: prevalence, associated factors and approach

Objectiu: 1) Identificar els factors de risc associats a la deshidratacio a nivell internacional; 2) determinar la prevalenca i els factors associats a la deshidratacio en les persones grans institucionalitzades en una residencia de Lleida; 3) establir la prevalenca de la baixa ingesta hidrica en les persones grans institucionalitzades a Lleida i analitzar els factors que s’hi associen; i 4) examinar les intervencions existents a nivell internacional per l’abordatge de la deshidratacio i la millora de la ingesta de liquids. Metodologia: En primer lloc, es va realitzar una scoping review sobre els factors de la deshidratacio, seguint la metodologia d’Arksey i O'Malley (2005), per tal de definir les variables susceptibles d’estudi. Seguidament, es va dur a terme un estudi descriptiu i transversal en una residencia de Lleida. La mostra va ser el total de residents, tots ells majors de 65 anys. Les dades recollides van ser la deshidratacio (BUN/Cr < 21) i variables sociodemografiques, cliniques, funcionals i mentals. Posteriorment, es va realitzar una altra scoping review, seguint la mateixa metodologia, per coneixer quines intervencions s'havien dut a terme per tal d’abordar-la. Resultats: La prevalenca de deshidratacio va ser del 75,5% (IC 95% 65,5 – 85,5) en el total dels 96 residents. Es van associar de manera independent el ser dona (OR = 9,37; IC 95% 2,15 ‒ 40,87), tenir una ingesta hidrica < 1.500 ml (OR = 2,16; IC 95% 1,38 ‒ 8,51), el risc d’ulceres per pressio (UPP) (OR = 1,68; IC 95% 1,35 ‒ 6,93) i la disfagia (OR = 4,53; IC 95% 2,31 ‒ 15,56). Per altra banda i donada la relacio entre la deshidratacio i la baixa ingesta hidrica, es van analitzar els factors associats a aquesta ultima. Com a resultats, el 34% dels residents ingeria < 1.500 ml/dia, pero el 94,3% no bevia segons els seus estandards recomanats. A mes, es van trobar factors coincidents amb la deshidratacio, el risc d’UPP i la disfagia. Quant a les intervencions per abordar-los, es va veure que les invasives (seroterapia intravenosa i subcutania) milloraven la clinica de la deshidratacio, pero produien reaccions locals. Mentre que les no invasives (assistencia individualitzada, estimulacio per beure mes i oferir una varietat de begudes) augmentaven la ingesta i milloraven els parametres analitics de deshidratacio. Conclusions: Es important ressaltar la magnitud del problema de la deshidratacio, present en 3 de cada 4 residents, i un dels seus factors associats, la baixa ingesta hidrica, sent un terc d’ells els que no bevien suficientment. Els resultats obtinguts ajuden a identificar i comprendre els seus factors en la gent gran institucionalitzada. Per tant, serveixen de base per a desenvolupar futures estrategies per al seu abordatge, donat que no s’ha trobat evidencia en el nostre territori.